Aquest cop si!

Ahir amb un dia esplèndid, per fi varem gaudir de la neu, la que ha anat caient sense parar aquests dies. El Toni, l'Isma i jo ens varem calçar els esquis i les raquetes i pujant des de la Pleta de la Vila, a la vall del Pedraforca, varem enfilar cap el refugi Delgado Úbeda. La neu no pintava gaire be, amb trossos gelats a la part final de la pujada, i crosta a tot arréu.

En total uns 700m de desnivell. L'entrepà de pernil era més bo que mai! i el sol brillava com mai. El Toni i l'Isma varen anar fins a la Gallina Pelada, i un cop al refugi, varem iniciar la baixada. Durant la pujada i veient la crosta de la neu anavem cabilant com baixariem sense trencar-nos alguna cosa...però mentre varem ser al refugi la neu es va transformar i ens va permetre fer una baixada acceptable. A la zona del bosc i el Toni i jo amb els esquis, i l'Isma amb la taula, varem gaudir d'una neu inmillorable. Al final la baixada va ser millor del què ens pensàvem, i varem poder arribar al cotxe sense treure'ns els esquis!!

Aquest és el meu bloc

Lluny de semblar experta en aquests temes, estic totalment verda en quan a blocs. No tinc experiència però tampoc pretenc ser-ne una experta, en tinc prou amb transmetre certs moments de la meva vida, compartir-ho amb vosaltres i que em feu arribar les vostres opinions, comentaris, o el què us vingui de gust.
Espero i desitjo que gaudiu d'aquest espai tant com gaudeixo jo quan escric en ell.
Salut!

Amb l'Oriol a tot arréu

El setembre passat, aprofitant les vacances, varem anar a Ordersa amb l'Oriol. Bicicletes al cotxe, motxilla i moltes ganes de descobrir la meravellosa vall.

Durant una setmana varem caminar, anar en bici i empapar-nos tots de l'essència de la natura. La muntanya és important per a nosaltres, i l'Oriol està començant a estimar-la tant com nosaltres. Ell s'ho va passar d'allò més be i nosaltres varem gaudir de veure com s'ho passava. El temps ens va acompanyar i les ganes eren moltes. Gairebé al final de la setmana una excursió a peu, amb l'Oriol a l'esquena, ens va portar fins al parc, des d'on teniem l'apartament, a Broto. Unes quantes hores caminat i ja hi varem ser. L'Oriol es va portar de meravella, amb 1 any que tenia aleshores. Passat el dia allà dalt, varem agafar l'autobús de tornada fins a Torla, i d'allà a peu fins a Broto.

Desitjant tornar, doncs ens varen quedar moltes coses per veure i gaudir.

Girem cua!

El diumenge passat la intenció era pujar al Puigmal. Les previsions meteorològiques parlaven de forts vents a la muntanya, però vam treure el cap, a veure com estava.

Sortint del parquing de l'estació de Puigmal el vent es notava, però no tant com per preocupar-se. De fet, molts altres esquiadors pujaven davant nostre.

Remuntant riu amunt, i després de trobar-nos uns companys que baixaven degut al perill d'allaus, varem desistir de pujar al cim. Per treure'ns el cuquet varem remuntar una petita pala a la dreta. El vent cada vegada era més fort i després d'una breu baixada es va acabar la jornada esquiable. Mes val no arriscar! Un altre cop serà.