Quantes vegades ens hem afligit per coses que no eren motiu d'aflicció?
Quantes vegades hem plorat per coses insignificants?
En quantes ocasions hem desitjat el què no tenim, oblidant que el què realment hauriem de valorar és allò que tenim?
Suposo que no ens adonem de tot això fins que no tens una certa edat i una certa experiència, si és ben cert que hi ha gent que mai ho apren.
En moments difícils a la vida hem d'apendre a valorar el què tenim. Perdem massa temps pensant en el què podriem tenir o ser, sense donar importància al què realment te: el què hem aconseguit és el què val.
Tots els esforços son inútils quan te n'adones que la vida és molt més simple del què ens pensem, de què les petites coses son les que ens fan realment feliços, si, per molt estrany que soni, que les persones ens sorprenen i que cada dia és un nou començament que ha de servir-nos per apendre.
Quan la vida et dona bufetades, aprens d'elles, i sents que t'han de servir per alguna cosa, especialment per valorar el que tens...i el què ets...
