He passat bastant temps sense escriure. Durant aquest temps algunes coses han canviat, afortunadament res a lamentar!
La primera cosa que ha canviat ha estat el projecte, jo diria, ambiciós i més gran que crec que m'he proposat mai (després de formar la meva família, es clar!). M'estic preparant unes oposicions a bomber. Qui m'ho havia de dir, després de tants anys voltant pel meu cap...que als meus anys i després de tenir dos nens, gosaria proposar-me un projecte d'aquesta mena. Però aquí estic, més motivada que mai!
La meva familia em recolza, i això encara em dona més força i empenta.
Ja fa temps que clavo els colzes i reconec que després de tants anys sense estudiar, em costa molt mes que anys enrere...però no em desanimo.
Combino l'estudi amb l'entrenament, i també perquè no dir-ho, amb la casa, els nens, la (nova) feina...
I aquí ve el segon canvi: la feina. L'antic projecte ja va quedar enrere, per diferents motius, però com sempre dic, quan una porta es tanca, se n'obre una finestra! ara tinc feina nova, una que feia temps que em venia de gust, tot i no haver estat mai preparada: professora.
Després d'obtenir el meu títol oficial, vaig començar a donar classes d'anglès, ara fa un parell de setmanes. En aquest nou projecte he posat il·lusió, ganes, motivació i perspectives, crec que com sempre he fet en els nous projectes. A més em permet tenir temps per preparar-me les opos que SE que son dures i llargues...
Estic vivint una etapa de la meva vida meravellosa. Em sento viva, alegre, motivada!!!
Cada vegada mes, crec profundament que es pot aconseguir el que un es proposa. La vida m'ho està ensenyant. Només cal que tinguis clar l'objectiu, molta força de voluntad, inventar-te el temps si no el tens, i visualitzar constantment el què vols.
Vull agraïr a tots aquells i aquells que m'esteu recolzant en un moment així, que em doneu força per assolir el què em proposo, els vostres ànims son molt valuosos per a mi! Gràcies!
