A nedar!

Feia quasi 10 anys que no nedava a la piscina. Avui he anat per primer cop després de tant temps. Les sensacions han estat variades. Obviament no esperava fer ni 10 piscines seguides però com a mínim veig que recordo com nedar!
Al final una hora de natació i descansant sovint, no vull abusar el primer dia.
Demà si fa bon temps aniré a córrer, amb les malles noves que m'ha regalat la Jordina. La resta de la setmana entrenaré suau pel dissabte.
Estic ben emocionada, com la meva companya d'equip. Se que ens ho passarem molt be, n'estic segura.
Ja tinc quasi tot el material preparat, em falta alguna coseta d'última hora.
I d'aquí a uns dies...desitgeu-me sort!!!!

El gran dia s'acosta

Dissabte serà el dia del raid. No he entrenat gaire, però ahir la meva companya d'equip, la Jordina i jo varem aprofitar per entrenar el caiac al Parc del Segre. L'entrenament ens va servir per adonar-nos com de verdes estem en aquesta especialitat, però això si, varem riure de valent! Després varem agafar les bicis per fer una ruta de 30km per la Cerdanya, però la pluja ens va obligar a fer mitja volta quan només portàvem 5 km de pista.
Totes dues ens hem plantejat el raid com un objectiu a assolir, a acabar i sobretot, a gaudir. Res d'això no tindria sentit si el principal objectiu no fós acabar la prova amb un somriure a la cara.
Som conscients de què no serà fàcil, de què no ens regalaran res, però les ganes poden amb això i més.
El Toni i els nens seràn allà, fent-me costat, i això m'emociona molt. Saber que quan arribi a la meta, m'animaran i m'abraçaran...no te preu. El Toni s'ha quedat a la reraguardia aquesta vegada, i no per ganes pobre, sinó per la caiguda en bici en la que es va trencar la clavícula. Ell tenia moltes ganes de participar, però aquesta vegada no ha pogut ser.
Estic nerviosa, emocionada, és una mescla de sentiments que m'agrada...ja s'acosta el gran dia!!!
Avui hem repassat tot el material amb la Jordina, hem planejat els menús, ja que ens quedarem tot el cap de setmana, i hem reservat allotjament en un bungalow dels reservats pel raid.s
L'Isma, company de feina del Toni també ens acompanyarà i de pas ajudarà el Toni amb els nens. Ben segur que quan vegi el què és un raid li pica el cuquet i s'anima a fer un!!!
Ara toca entrenar aquesta setmana i gaudir del dissabte el màxim!

Nou repte: Open Raid Cambrils

Ja està. Acabo d'omplir el formulari d'inscripció per a participar al Open Raid Cambrils del dia 2 d'abril.  Ja feia setmanes que em voltava pel cap participar a un raid, i m'he llenaçat a la piscina!!!!
Perquè no? sempre m'ha vingut de gust provar una cosa així, i quan vaig descobrir aquest raid per internet em va semblar prou atractiu.
La Jordina serà la meva companya d'equip, fa temps que ens coneixem i se que encaixarem a la perfecció. Ella va fer el meu ram de núvia!!!

Hi participarem amb un nom que si mes no sona desenfadat: PETARDE'S TEAM.
N'hi ha diferents categories. Nosaltres hem escollit la categoria Aventura, ni molt fàcil ni molt difícil.

Fa temps que no agafo la bici, i em convé posar-me les piles en aquesta prova, així com a la resta de proves que haurem de superar: escalada, caiac, orientació i trekking. En aquesta última crec que estaré prou preparada. La resta aniré fent, sense agobiar-me!!!!
Al cap i a la fi és el meu primer raid, més val no atabalar-se.
El Toni també hi participarà amb el Toni Droguet, a la mateixa categoria. No haurem sigut massa agosarades??...No......

Em fa especial il·lusió realitzar una prova com aquesta, la veritat. Estic enormement motivada i amb moltes ganes de nous reptes. Córrer la mitja marató de Barcelona (i acabar-la) ha estat com una injecció de positivisme i adrenalina que em fa demanar més...estic molt contenta!!!!
Ara només falta que la feina em permeti una mica més de temps per entrenar...i ja serà tot perfecte!!
Repassar la bici, comprar el material obligatori que ens falta, entrenar abans del dia de la prova, sobretot la orientació. El caiac, malauradament es quedarà pel dia del raid, així que ho donarem tot per fer-ho el millor possible!!!!
L'actitud no te límits!!! Where is the limit? M'encanta aquesta frase.