Aquests dies, a més, el meu germà i la meva neboda ens varen acompanyar, cosa que encara ho va fer més especial.
No ens veiem gaire, amb el meu germà, però sempre que ho fem és un moment especial, per aprofitar el temps que no passem junts i que de vegades ens falta. El trobo molt a faltar, especialment quan els nens fan coses que m'encantaria que veiés. La meva neboda cada vegada es fa mes gran, i també trobo a faltar passar més temps amb ella...Els estius es fan molt curts.
Però toca tornar a la rutina, a la normalitat, tot i que quan tens criatures no es torna mai a la rutina, sempre et sorprenen amb coses noves, son el millor de la vida.
La vida passa molt ràpid, de vegades massa, i em fa por no aprofitar el temps tot el que puc. El fet de tenir els familiars lluny et fa pensar en maneres de com gaudir més d'ells. És complicat, però es pot.
Especialment la mare em fa patir. Es va fent gran, i vull passar molt temps amb ella. La distància no hauria de ser un problema. Se que ella s'amoina per tot, ara per la seva salut, per nosaltres, pels nens...sempre patint...com m'agradaria suplir-li aquest patiment que porta a la seva esquena des de fa tant temps.
La vida ens ensenya que hem d'aprofitat tots els moments, que no en tornarar tots aquells que marxen, que cada minut s'ha de viure som si fós l'últim...
Uns petits records d'aquests dies passats a Calmarza, on sempre torno quan necessito sentir-me una nena...
