Després de més d'un any torno a calçar-me els esquis i les pells. Ha estat un cap de setmana intens on hem tingut de tot: pluja, neu, vent, sol...gairebé no recordava el què era...però he gaudit tant que em costa expressar-ho. Sortiem divendres de casa el Toni, l'Isma i jo. Els peques a casa amb l'àvia i la tieta, els trobariem molt a faltar. Després de passar la nit a Erill la Vall, varem enfilar cap a Caldes de Boí, on deixarem el cotxe perquè la pista estava tancada.
El dia pintava gris, però no va arribar a ploure. L'estany de Cavallers estava gelat! mai l'havia vist així, però va ser una imatge preciosa... Mica en mica (jo no estava per a masses esforços, després de dos mesos d'haver parit!)i vorejant l'estany varem arribar a la Pleta de Riumalo, i d'allà cap amunt fins el Refugi Ventosa i Calvell, on vaig trobar-me amb el Miquel Sanchez, el guarda del refugi, amb el què feia molt temps que no ens veiem.
S'ens va fer tard per tornar a sortir, i varem descansar fins a l'hora del sopar, un sopar que per cert, va ser exquisit i abundant! com sempre al Ventosa... El diumenge el dia es va llevar una mica tapat, però a mida que passaven els minuts els núvols es van anar obrint per donar pas a un matí assolellat!
Després d'esmorzar força, ens varem posar les pells i cap a la Punta Alta, tot i que no teniem intenció d'arribar per la falta de temps, el matí ens va regalar una de les millors pujades que feia en molt temps. Però la baixada fins el cotxe no va ser tan excitant. Poc després de despedir-nos del Miquel, iniciavem la baixada fins a Cavallers i d'allà fins a Caldes, on teniem el cotxe. La neu estava realment pastosa i jo mes que esquiar anava rodolant! a mig camí es va posar a ploure, per acabar de rematar...i el què es fa normalment en dues hores i mitja, ho varem fer en més de tres hores!! Malgrat el final, la sortida va valer la pena, i molt!!! feia molt temps que volia i necessitava escapar-me a la muntanya i cremar moltes coses en la pujada!!!
