divendres, 14 d’octubre del 2011

Entrenaments


És complicat portar un bon ritme d'entrenament quan al mateix temps tens obligacions tan variades, però la força de voluntat i l'empenta fan molt perquè ho puguem aconseguir.
El mes que ve farà un any que em vaig proposar entrenar en sèrio, sense excuses. Aleshores encara no sabia que part de la finalitat d'aquest entrenament seria per opositar. Ara ha passat quasi un any i començo a recollir els fruits de l'esforç. És cert que moltes dies és complicat arribar a tot, però també se que si realment et proposes algun repte, l'acabes aconseguint. El meu repte diari és molt simple i a la vegada comú a moltes mares i pares de familia: complir amb les obligacions com a pares, treballar, tenir cura de la casa i finalment, entrenar.
Ara ja és part del meu dia a dia, però arribar a proposar-m'ho així també m'ha costat lo meu...abans, qualsevol excusa era bona per no sortir a entrenar, ara qualsevol excusa és bona per sortir a entrenar.
Si no tinc el temps, me l'invento, és igual, la qüestió és que es converteixi en part del dia a dia. Després te n'adondes de que ja no pots passar sense entrenar (sempre amb cap, es clar).
Ara se que l'esforç te la seva recompensa.

Aprofitant el bon temps

No és normal que a mitjans d'octubre anem en màniga curta al Berguedà, però aquest any sembla que la calor no ens vol abandonar!! deixem que ens acompanyi, doncs.
La part negativa d'això és que aquest any no hem vist ni un bolet, cosa que ens ha fet passar un setembre i un octubre totalment diferent.
És temps de sortir de casa, de passejar, caminar, fer excursions...i això fem amb els peques de la casa sempre que podem. He de dir que l'Oriol no és gaire amant de caminar, però la Martina no vol ni que li donem la ma!!
Aquest cop varem anar al petit poble de Gréixer, un grupet de cases preciós aprop de Bagà. És un lloc bucòlic i digne de visitar. Des d'allà sur una ruta que porta fins el refugi de Sant Jordi, pendent de visitar des de fa molt temps.
El matí va servir per conèixer un lloc que encara no havia visitat i perquè els peques s'ho passessin molt be!





diumenge, 2 d’octubre del 2011

Un altre raid a la butxaca!


El passat dia 24 de setembre varem participar al raid de Sort. Com que la última vegada vaig haver d'abandonar per unes angines que ja portaven dies donant-me pel sac, tenia una espineta clavada...
La Jordina no em va poder acompanyar aquest cop, així que el Florin va venir en el seu lloc. Se que ell també tenia un compte pendent degut a que al darrer raid, el de Vandellòs, també va haver d'abandonar per problemes al seu equip, així que tots dos ens varem ajuntar per saldar comptes.
El Toni i l'Isma també varen participar, una categoria per sobre de la nostra. El dia era plujós i va tocar pujar a la bici sense pensar-s'ho massa. Al cap de pocs minuts ja anavem ben empapats! i al cap de una hora ja poc importava la pluja, la concentració estava a la cursa.
Després d'uns 8 km en bici varem fer un tram de trekking fins a la sortida del rafting. Allà ens varen fer esperar més d'una hora per pujar a la barca, en un tram amb el crono parat. El fred anava calant i després d'un tram molt divertit, no tant pel recorregut, força tranquil, sinó pels components de la barca, varem desembarcar per tornar fins al punt de sortida, passant per les fites corresponents.
A l'arribada al lloc de sortida el Flo va fer el tram d'escalada i tirolina, mentre jo l'esperava per marcar finalment l'arribada a meta.
En total, 1:34h. Força bon temps, però degut a que ens varem saltar dues fites, varem passar directament a la penúltima posició.
La sensació va ser molt bona, per tots dos, i amb ganes de repetir.
Ara ja preparant el Triraid que es celebrarà el 9 d'octubre!!!!
Aqui us penjo algunes fotos del raid de Sort!




dijous, 29 de setembre del 2011

nous canvis, nous reptes


He passat bastant temps sense escriure. Durant aquest temps algunes coses han canviat, afortunadament res a lamentar!
La primera cosa que ha canviat ha estat el projecte, jo diria, ambiciós i més gran que crec que m'he proposat mai (després de formar la meva família, es clar!). M'estic preparant unes oposicions a bomber. Qui m'ho havia de dir, després de tants anys voltant pel meu cap...que als meus anys i després de tenir dos nens, gosaria proposar-me un projecte d'aquesta mena. Però aquí estic, més motivada que mai!
La meva familia em recolza, i això encara em dona més força i empenta.
Ja fa temps que clavo els colzes i reconec que després de tants anys sense estudiar, em costa molt mes que anys enrere...però no em desanimo.
Combino l'estudi amb l'entrenament, i també perquè no dir-ho, amb la casa, els nens, la (nova) feina...

I aquí ve el segon canvi: la feina. L'antic projecte ja va quedar enrere, per diferents motius, però com sempre dic, quan una porta es tanca, se n'obre una finestra! ara tinc feina nova, una que feia temps que em venia de gust, tot i no haver estat mai preparada: professora.
Després d'obtenir el meu títol oficial, vaig començar a donar classes d'anglès, ara fa un parell de setmanes. En aquest nou projecte he posat il·lusió, ganes, motivació i perspectives, crec que com sempre he fet en els nous projectes. A més em permet tenir temps per preparar-me les opos que SE que son dures i llargues...

Estic vivint una etapa de la meva vida meravellosa. Em sento viva, alegre, motivada!!!
Cada vegada mes, crec profundament que es pot aconseguir el que un es proposa. La vida m'ho està ensenyant. Només cal que tinguis clar l'objectiu, molta força de voluntad, inventar-te el temps si no el tens, i visualitzar constantment el què vols.

Vull agraïr a tots aquells i aquells que m'esteu recolzant en un moment així, que em doneu força per assolir el què em proposo, els vostres ànims son molt valuosos per a mi! Gràcies!

divendres, 27 de maig del 2011

Open Raid Hospitalet de l'Infant 2010

Un nou repte

He començat a entrenar, ja fa uns quants dies, pel proper repte que tenim la meva companya d'equip i jo: el Open Raid Hospitalet de l'Infant. Ens hem proposat, aquest cop, exprimir-nos el màxim per millorar el temps de la última vegada. Estem molt motivades i això és important. Ens queden pocs dies, el raid és el 11 de juny i aquests dies intento sortir a córrer i a nedar, encara que hi ha dies que m'he d'inventar les hores. Els nens m'absorbeixen, però la motivació i les ganes segueixen guanyant terreny. Si t'organitzes, tens temps per tot.

La mare ha marxat a Mallorca, a veure el meu germà i la meva neboda. Ja tinc ganes de que anem nosaltres també. M'encanta passar els estius allà, especialment des de que tenim la casa. És un lloc especial. Pensava que, després de la mala experiència amb el negoci, em quedaria mal sabor de boca, però afortunadament no ha estat així. Per tant, si tot va be, a finals de juliol creuarem el Mediterrani per passar uns dies de pau i tranquil·litat.

M'agradaria, però, abans d'això poder escapar-me amb el Toni a fer alguna travessa de muntanya. Les cames i el cos em demanen sortir a la muntanya. Estar un parell de dies gaudint d'allò que més ens agrada, dormir de nou a un regugi, llevar-me envoltada de muntanyes, de bellesa, de pau...espero poder fer-ho aviat.

divendres, 29 d’abril del 2011

Vacances i rutina

Ara ja fa uns dies que varem tornar de les vacances al poble de la mare, Calmarza. Sempre que vaig retorno a la meva infantesa. Es curiós com s'atura el temps allà. M'emociono cada cop que hi vaig, és un entorn qu em'encanta, que em relaxa, que me fa allunyar-me de tot el què em preocupa. Son us dies per passar en familia, perquè la meva mare reviu cada vegada que trepitgem aquelles terres.
Aquests dies, a més, el meu germà i la meva neboda ens varen acompanyar, cosa que encara ho va fer més especial.
No ens veiem gaire, amb el meu germà, però sempre que ho fem és un moment especial, per aprofitar el temps que no passem junts i que de vegades ens falta. El trobo molt a faltar, especialment quan els nens fan coses que m'encantaria que veiés. La meva neboda cada vegada es fa mes gran, i també trobo a faltar passar més temps amb ella...Els estius es fan molt curts.
Però toca tornar a la rutina, a la normalitat, tot i que quan tens criatures no es torna mai a la rutina, sempre et sorprenen amb coses noves, son el millor de la vida.
La vida passa molt ràpid, de vegades massa, i em fa por no aprofitar el temps tot el que puc. El fet de tenir els familiars lluny et fa pensar en maneres de com gaudir més d'ells. És complicat, però es pot.
Especialment la mare em fa patir. Es va fent gran, i vull passar molt temps amb ella. La distància no hauria de ser un problema. Se que ella s'amoina per tot, ara per la seva salut, per nosaltres, pels nens...sempre patint...com m'agradaria suplir-li aquest patiment que porta a la seva esquena des de fa tant temps.
La vida ens ensenya que hem d'aprofitat tots els moments, que no en tornarar tots aquells que marxen, que cada minut s'ha de viure som si fós l'últim...
Uns petits records d'aquests dies passats a Calmarza, on sempre torno quan necessito sentir-me una nena...




dimarts, 5 d’abril del 2011

El meu primer raid


Dissabte passat varem participar al raid que veniem preparant fa temps. L'expleriència va ser indescriptible: cansament, emoció, alegria, rialles, dolor,...El resultat millor que millor.
Definitivament l'esforç va valdre MOLT la pena. No estava convençuda de què fóssim capaces de completar el recorregut, però les ganes que teniem i la motivació que portavem feia temps, ens van ajudar a acabar una prova gens fàcil. La Jordina i jo formem un bon equip, confirmat. Era una prova de foc que totes dues varem superar. La convivència a vegades és difícil, i en una prova com aquesta la complicitat, la compenetració i el respecte han de ser indispensables. Totes dues varem estar a l'alçada, sense cap mena de dubte.
S'em fa estrany pensar que ja ha passat. Tan temps esperant aquest moment...i ja ha passat!
Ara el pensament està posat al proper raid en el què participarem, al mes de juny. Continuarem l'entrenament que ens ajudarà a passar la propera prova. Nedar, córrer, anar en bici...
De moment diumenge aniré a córrer la cursa de BTT d'Avià, uns 25km.
Estic enormement motivada, aprofito el temps i noto que el cos respon. Estic molt contenta del resultat.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han confiat en mi i que m'han animat a fer el raid, especialment el Toni, que malauradament no ha pogut participar-hi. Segur que ben aviat aquesta clavícula millorarà i podras participar al proper. Gràcies amor...
També als meus dos petits, la Martina i l'Oriol. Les seves abraçades a la meta van fer que el meu triomf fós triple.
I gràcies a la meva mare, la meva germana i el meu germà, que tot i no ser allà físicament, em varen acompanyar durant el dia, trucant-me per saber com anava.
Aqui us deixo un petit tast del què va ser la prova de caiac.

Video resum del Open Raid Cambrils

dimarts, 29 de març del 2011

A nedar!

Feia quasi 10 anys que no nedava a la piscina. Avui he anat per primer cop després de tant temps. Les sensacions han estat variades. Obviament no esperava fer ni 10 piscines seguides però com a mínim veig que recordo com nedar!
Al final una hora de natació i descansant sovint, no vull abusar el primer dia.
Demà si fa bon temps aniré a córrer, amb les malles noves que m'ha regalat la Jordina. La resta de la setmana entrenaré suau pel dissabte.
Estic ben emocionada, com la meva companya d'equip. Se que ens ho passarem molt be, n'estic segura.
Ja tinc quasi tot el material preparat, em falta alguna coseta d'última hora.
I d'aquí a uns dies...desitgeu-me sort!!!!

diumenge, 27 de març del 2011

El gran dia s'acosta


Dissabte serà el dia del raid. No he entrenat gaire, però ahir la meva companya d'equip, la Jordina i jo varem aprofitar per entrenar el caiac al Parc del Segre. L'entrenament ens va servir per adonar-nos com de verdes estem en aquesta especialitat, però això si, varem riure de valent! Després varem agafar les bicis per fer una ruta de 30km per la Cerdanya, però la pluja ens va obligar a fer mitja volta quan només portàvem 5 km de pista.
Totes dues ens hem plantejat el raid com un objectiu a assolir, a acabar i sobretot, a gaudir. Res d'això no tindria sentit si el principal objectiu no fós acabar la prova amb un somriure a la cara.
Som conscients de què no serà fàcil, de què no ens regalaran res, però les ganes poden amb això i més.
El Toni i els nens seràn allà, fent-me costat, i això m'emociona molt. Saber que quan arribi a la meta, m'animaran i m'abraçaran...no te preu. El Toni s'ha quedat a la reraguardia aquesta vegada, i no per ganes pobre, sinó per la caiguda en bici en la que es va trencar la clavícula. Ell tenia moltes ganes de participar, però aquesta vegada no ha pogut ser.
Estic nerviosa, emocionada, és una mescla de sentiments que m'agrada...ja s'acosta el gran dia!!!
Avui hem repassat tot el material amb la Jordina, hem planejat els menús, ja que ens quedarem tot el cap de setmana, i hem reservat allotjament en un bungalow dels reservats pel raid.s
L'Isma, company de feina del Toni també ens acompanyarà i de pas ajudarà el Toni amb els nens. Ben segur que quan vegi el què és un raid li pica el cuquet i s'anima a fer un!!!
Ara toca entrenar aquesta setmana i gaudir del dissabte el màxim!

dijous, 10 de març del 2011

Nou repte: Open Raid Cambrils



Ja està. Acabo d'omplir el formulari d'inscripció per a participar al Open Raid Cambrils del dia 2 d'abril.  Ja feia setmanes que em voltava pel cap participar a un raid, i m'he llenaçat a la piscina!!!!
Perquè no? sempre m'ha vingut de gust provar una cosa així, i quan vaig descobrir aquest raid per internet em va semblar prou atractiu.
La Jordina serà la meva companya d'equip, fa temps que ens coneixem i se que encaixarem a la perfecció. Ella va fer el meu ram de núvia!!!

Hi participarem amb un nom que si mes no sona desenfadat: PETARDE'S TEAM.
N'hi ha diferents categories. Nosaltres hem escollit la categoria Aventura, ni molt fàcil ni molt difícil.

Fa temps que no agafo la bici, i em convé posar-me les piles en aquesta prova, així com a la resta de proves que haurem de superar: escalada, caiac, orientació i trekking. En aquesta última crec que estaré prou preparada. La resta aniré fent, sense agobiar-me!!!!
Al cap i a la fi és el meu primer raid, més val no atabalar-se.
El Toni també hi participarà amb el Toni Droguet, a la mateixa categoria. No haurem sigut massa agosarades??...No......

Em fa especial il·lusió realitzar una prova com aquesta, la veritat. Estic enormement motivada i amb moltes ganes de nous reptes. Córrer la mitja marató de Barcelona (i acabar-la) ha estat com una injecció de positivisme i adrenalina que em fa demanar més...estic molt contenta!!!!
Ara només falta que la feina em permeti una mica més de temps per entrenar...i ja serà tot perfecte!!
Repassar la bici, comprar el material obligatori que ens falta, entrenar abans del dia de la prova, sobretot la orientació. El caiac, malauradament es quedarà pel dia del raid, així que ho donarem tot per fer-ho el millor possible!!!!
L'actitud no te límits!!! Where is the limit? M'encanta aquesta frase.

dijous, 24 de febrer del 2011

Bones sensacions

Dissabte a Masella

Ja fa quasi tres setmanes que he començat a treballar. Les primeres impressions son molt positives, estic molt motivada, la feina comença a donar fruits, i això m'anima enormement.
Soc conscient de què és un mal moment per fer la feina que faig, vendre espais publicitaris, però les ganes que tenia de posar-me de nou al mercat laboral fan que em senti molt animada i sense cap por als reptes. Tindrà alguna cosa a veure el fet de no posar-me límits??
Fins i tot em diuen que m'ha canviat la cara, que estic més maca. Deu ser que ara em maquillo i així disimulo les ulleres, jejeje.
Es curiós, em llevo al matí motivada, contenta, amb ganes de fer-me amb el dia que tinc per davant.
Se que tot influeix, el positivisme que m'omple últimament, els entrenaments, tot i que entre l'esquinç i la feina he baixat el ritme, el fet de no estar tot el dia ficada a casa criant nens, fent dinars,...
Començo a ser una ferma creient de què la constança realment dona els seus fruits. La vida et sorpren cada dia, aprens coses noves, i te n'adones que qualsevol cosa que et proposis es pot aconseguir.
De moment m'he marcat objectius poc ambiciosos, però precisament això fa que no em posi més pressió de la que puc assumir. Son canvis importants a la meva vida i els vull gaudir, no patir.
Per primer cop en molt temps...puc dir que em sento encara més viva del què ja em sentia!!!

dijous, 10 de febrer del 2011

Recuperant

Ja fa quasi dues setmanes que em vaig fotre enlaire el turmell. L'esquinç va millorant, a base de fisioterapia diària. De moment porto cinc sessions, però segons m'ha dit la fisio, no creu que necessiti moltes més, la mobilitat del peu és bona i el dolor quasi ha desaparegut.
Amb una mica de sort a mitjans de la setmana que ve començaré de nou la rutina d'abans de la mitja marató. A poc a poc i amb bona lletra ja aniré recuperant la forma que he perdut durant aquests dies.
Es curiós, però ja tinc ganes de posar-me en marxa de nou. El cos em demana córrer!!!!
Amb la nova feina m'hauré d'organitzar millor, ara és una mica caòtic tot plegat: feina, nens, compra, dinars, sopars,...i ara a trotar de nou!!! això sí que em motiva!!! A veure com respon el peu.

divendres, 4 de febrer del 2011

Un nou repte: feina nova!

Ahir mateix em varen confirmar que començo com a comercial d'un diari comarcal. És una novetat a la meva vida, un nou repte que assumeixo amb ganes i alegria.
Porto molt temps encarregant-me de la casa, la familia, els nens...i dóno gràcies a Déu per haver-me donat el privilegi de passar 4 anys gaudint dels meus fills, això no es paga amb diners. També passar el trangol del tancament de l'empresa, les tensions acumulades, els desensisos...Però alguna cosa dins meu em deia que ja començava a ser hora d'incorporarme a una nova feina, una feina que m'aportarà, ben segur, sensacions noves, reptes, entrebancs, alegries i penes, que superaré amb molta força.
És una nova etapa que s'obre amb bones perspectives per a mí, si mes no, com a un nou repte! Gent nova, ambient nou, noves sensacions...genial!!!
Gràcies a tots aquells que heu cregut en mi, que m'heu animat quan pensava que no trobaria res, que heu estat al meu costat quan més ho necessitava. Gràcies per les vostres paraules en moments difícils.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Mitja marató aconseguida...(i accidentada)!!!



Son les 7 del matí. El cel està ennuvolat, sembla que els del temps no han encertat gaire. Em vesteixo ràpidament, els nervis a flor de pell. L'esmorzar potent, no vull quedar-me sense reserves a mitja carrera.
Surto de casa de la meva germana, el Toni m'acompaya. A mida que m'acosto al poliesportiu on he quedat amb la Ioli, la Sònia i la Patri, els nervis van en augment.
Deixo la roba que em sobra al guardaroba i enfilem cap a el Passeig Pujades! Queden pocs minuts pel tret de sortida!
Just uns metres abans d'incorporar-me a la fila, mirant on col·locarme amb la resta de les noies, no veig la vorada que hi ha sota els meus peus i...CRAC! noto com el peu falla i es doblega completament cap endins...al mateix temps que noto com el lligament tiba massa...M'asento a terra del dolor, dient-me a mi mateixa que fins aquí ha arribat la meva mitja-marató. Però poc a poc moc el peu, en cercles, i me n'adono que el dolor va desapareixent (això només em pot passar a mi), penso.
M'aixeco del terra, m'incorporo a la fila de sortida i penso que tot anirà be, que només ha estat un entrebanc sense importància.
Sona el tret de sortida i la sang comença a bullir. Poso en marxa el crono just quan passo per sota de l'arc i començo a respirar amb tranquil·litat. La música m'acompanya, em relaxa i em motiva.
Passo pel kilòmetre 5 i penso que vaig molt alta de pulsacions, ja algo habitual en mi, i que de seguir així no crec que acabi. Intento baixar el ritme i baixar de pulsacions. Uns kilòmetres més enllà ho aconsegueixo.
Per a la meva sorpresa, passo pel kilòmetre 10 més fresca que una rosa, això sí, amb gen avantçant-me continuament, però no m'importa, el meu objectiu és acabar.
Comença a ploure i els peus es van empapant mica en mica. Em dic a mi mateixa que és igual, que d'aquí a una estona ja m'hauré acostumat. I així va ser.
Les cames s'estan portant de meravella, el turmell no em fa mal, i no és fins el kilòmetre 19 que noto com el cos comença a patir. Entre el kilòmetre 19 i el 20 és quan realment noto que és la ment la que tira i no les cames, però sobtadament, quan entro al kilòmetre 20 me n'adono que el final està allà mateix, que l'objectiu està apunt d'aconseguir-se i començo a somriure!! em sento feliç!!
Pocs metres abans de la meta veig el Toni amb el petit Oriol i llavors m'invaeix un sentiment ple de felicitat!!!
Passo la meta i l'Oriol m'abraça amb tanta força que quasi no em deixa respirar.
Em sento plena, lliure, feliç...un munt de sentiments m'invaeixen: HE ACABAT LA MEVA PRIMERA MITJA MARATÓ!!!!
Als pocs minuts d'acabar, sento que alguna cosa passa amb el turmell, i després de dinar decideixo anar a urgències. Resultat: un esquinç.
Però l'alegria de l'experiència em fa oblidar el dolor del peu. Aviat tornaré a estar en forma!

dijous, 27 de gener del 2011

A córrer!

Ahir dia de bòlit. Entrevista de feina a Barcelona, cafè amb el Kim i dinar amb el Xavi. A la tarda, el cos em demanava desarregar tensió, així que em vaig calçar les bambes i a córrer!!! A ritme lent, vaig fer els 10km habituals a una bona mitja de ppm, 156.

diumenge, 23 de gener del 2011

Millor que cap altre dia!

Surto a córrer a una temperatura de -3ºC. Fa un sol radiant i afortunadament no fa vent.
Avui surto amb la intenció de no controlar el temps. Començo a un ritme molt suau, no vull cremar-ne només sortir. A mida que passen els minuts el meu cos es va escalfant, però els peus pateixen el fred de valent.
Quan arribo al km 5, em trobo inusualment be, i em dic a mi mateixa, que tiraré milles sense agobiar-me pel temps.
Quan m'he adonat, he acabat el recorregut de 10km que faig habitualment i el meu cos em demana més!!
Així que, esgotant la llum del dia, he acabat fent 1h 41min, i calculo que uns 16km.
Sens dubte, el millor dia fins avui!!!! Això em motiva molt més!!!

divendres, 21 de gener del 2011

Quin fred!!!

Avui ha estat una sortida a trotar ben curta, només 6 km. El fred era molt intens (3,5ºC) i la sensació de fred era enorme pel vent que feia (uns 50km/h). Calculo que devia haver una sensació de fred d'uns -3ºC.
Total d'avui: mitja de 165 ppm i 43 minuts.
Demà m'hauré d'abrigar més!

dijous, 20 de gener del 2011

Reconte


He decidit, a partir d'avui, que anotaré temps, mitja de pulsacions i distància que corro, per tal de tenir una mica d'idea de si avanço o pel contrari vaig enrere.
De moment ahir vaig fer els habituals 10Km en 57min. Això vol dir que he baixat 3 min respecte el dilluns.
Bien!!!

dilluns, 17 de gener del 2011

Avui sí

Després d'uns dies de poc rendiment, avui per fi m'he trobat be trotant. Un munt de sensacions m'invaeixen quan corro, però és molt desagradable córrer quan portes 10 minuts fent-ho i vas altíssima de pulsacions. Crec sincerament que no estic preparada per a una prova important, mitja marató, i molt menys una marató. L'objectiu primordial per a mí és arribar a córrer i trobar-me be fent el temps que faig, que sol ser d'una hora. Ara sóc incapaç de baixar de l'hora fent els 10 km que faig, per tant el meu primer objectiu, per arribar a aconseguir participar a qualsevol prova, és baixar aquests 60 minuts.
La Sant Silvestre de 5 km d'aquest any la vaig fer en 33 minuts. Massa temps.
Per altra banda, hi ha el tema de les pulsacions. Tinc ganes de fer-me la prova d'esforç per saber què em diuen, però molt em temo que em diran el mateix que 10 anys enrere, quan entrenava de valent: tinc les pulsacions molt altes en general i poc umbral. Potser no tinc un cos adient per córrer, però és estrany, perquè quan faig esquí de muntanya aguanto bastant. Sempre dic que jo sóc diesel, però vaja, sembla que amb això del running no m'acabo de trobar.

Cursa Sant Silvestre 2010

dissabte, 8 de gener del 2011

Any nou, bambes noves!!!!

Aquest any em dec haver portat molt be, perquè els Reis m'han obsequiat amb aquestes Asics Stratus 4, noves de trinca, per poder trinxar-les pels camins de Berga trotant!.
Amb l'any nou, propòsits nous: aconseguir baixar el temps que trigo a fer la volta de 10 Km i sobretot, baixar de pulsacions, que de moment les tinc molt altes. A base d'entrenament ho aconseguiré.
A curt termini, una prova d'esforç per veure com carbura el meu cos.