Cada dia més macos

Sona malament venint de mi que sóc la mare, però és que m'emociona tant comprovar que van creixent quasi sense adonar-me...La Martina ja te sis mesos, i l'Oriol va fer tres anys fa uns dies. Això també em mostra com de cruel pot ser el temps, que passa per les nostres vides i no ens dona marge quasi per a gaudir d'ell. Per això hem d'apendre de cada moment, hem de gaudir de cada instant, que ja no torna...hem d'estimar els nostres i deixar que ens estimin, perquè tot allò que no siguem capaços d'aprofitar ARA, ja mai tornarà.Ara estic fent el què més m'agrada: viure cada moment amb els meus fills, i qualsevol tòpic és cert. Sí, creixeran i arribara un dia que ja no els tindré amb mi, si més no físicament, per això ara expremo el temps amb ells el màxim.