Què tenen les muntanyes? perquè me les estimo tant?  Què em donen que em fan viure? Perquè necessito la meva dosi de muntanyes cada cert temps?
Quan miro aquesta fotografia se m'omplen els pulmons...no ho puc evitar...és com una revifada que em fa somriure...
Les muntanyes sempre han estat importants per a mi, sempre les he necessitat, sempre les he gaudit i son un mitjà de vida per a mi. Les estimo, les cuido, i tot això em retorna cada vegada que ascendeixo a alguna d'elles.
Son belles, salvatges, estan vives, ho se, perquè el que em transmeten ho certifica.
Ara tinc ganes de muntaya de nou, tinc ganes de què m'injectin la savia que m'omple les venes de vida.
Intento transmetre l'amor a les muntanyes als meus fills, i quan veig que en gaudeixen, m'omple d'alegria.
Sense muntanyes no podria viure, n'estic segura...

Últimament sembla que el temps se m'escapi de les mans. La nova feina m'encanta, però em roba molt temps. Em fa por mirar enrere i adonar-me de què totes les coses que estimo van passant per davant de la meva mirada sense tenir temps de gaudir-les...
Deu fer uns tres mesos que no surto a entrenar, a córrer. Tot i que és un tema que m'amoïna, potser me n'adono de que m'amoïna molt menys del què em pensava. M'explicaré: havia arribat un moment en què l'entrenament s'havia tornat una obligació per a mi, i penso que tampoc és bo. Havia arribat un punt en què gairebé no gaudia del que feia, estava mes pendent del crono que del que tenia al voltant, i això és símptoma de que alguna cosa no funciona.
Ara faig molt menys del què feia, però gaudeixo del camí, de les poques vegades que surto a caminar. Ja no corro, m'he adonat de què no m'omple com jo voldria.
És curiós, tants anys entrenant per arribar a la conclusió de què prefereixo gaudir del moment mentre està passant què no pas de l'entrenament com a mitjà per assolir algun repte: el repte és sortir les vegades que es pugui i poder gaudir del què t'envolta mentre fas l'activitat, sigui córrer, caminar, navegar,...tant és.
El meu temps és meu, i sento que ara és una etapa diferent, els meus fills em reclamen, sense oblidar-me una mica de mi, però gaudint de tot allò que faig a diari. Necessito gaudir del temps amb ells, de la meva feina, de la meva parella, de la meva familia...