Ja només queda una sessió de quimio. La meva mare sembla que es va animant amb aquest objectiu. D'aqui a poc li començarà a créixer el cabell de nou, aquella melena rossa tan maca i cuidada. És el què sovint penso últimament per animar-me, especialment els dies, com avui, en què sembla que l'ànim no aconsegueix pujar. M'agradaria explicar moltes coses, però malauradament el temps no m'ho permet. A més, seria inútil, no milloraria les coses. Quan em sento així miro de pensar en la part positiva de les coses, ni que sigui a molt llarg plaç, per mirar de treure'm aquestes males vibracions que m'invaeixen.
Avui és un d'aquells dies que no et llevaries del llit, però les obligacions et fan aixecar. Escolto el piano de Cesare Picco i em relaxa, tot esperarnt trobar-me una mica millor.
Se que aquesta sensació passarà, i que vindran dies millors, però és precisament en aquests dies quan te n'adones de quant fràgil és l'estabilitat...
4 comentaris:
Que jamás vuelva a ser el tiempo quien no te permita hacer lo que deseas... que jamás vuelvan a ser las obligaciones las que te hagan levantar de la cama... que jamás olvides que en este duro camino de la vida tienes una amiga que siempre te acompaña. Te quiero.
Con la "I": estado en el que Albert espera que nos volvamos a ver.
Con la "O": Valiente animal de cola de pincel.
Con la "O": Enano con casco de ciclista
Con la "T": necesita una limpieza de sable.
El Albert
Hola Eva, sóc la germana de l'Eva Carreras, ara veïna vostra també.
No sabia que tu i la Laura ereu amigues...coneix tanta gent...
Potser tardaràs a llegir el comment, només és per dir-te que per diferents motius entenc el teu post, l'entenc tant que és com si l'estigués escribint jo mateixa, no et servirà de rès...xo a mi em recomforta molt trobar algú que sap de què va el dolor, la deseperança, les no-ganes de llevar-te de nou, un nou dia...enfrontar-te a la realitat...cadascu a la seva i dolorosa per diferents motius i causes.
Però llavors bé el moment en què has de fer el què fas tu, i jo quan puc també, i és dir que no pot ser i "girar-ho", intentar donar-li la volta en el sentit en que és un dia més, una oportunitat més, una vivència positiva més, intentant-ho amb totes les forces... q a vegades s'han de treure de no saps on, xo es treuen.
I llavors es viu un dia nou, amb els recursos que ens busquem perquè sigui el més agradable possible.
una abraçada, eva!
annna:)
No et conec, però he llegit el teu post i m'han vingut ganes de donar-te anims...Un peto
Ju
Publica un comentari a l'entrada