Dissabte passat varem participar al raid que veniem preparant fa temps. L'expleriència va ser indescriptible: cansament, emoció, alegria, rialles, dolor,...El resultat millor que millor.
Definitivament l'esforç va valdre MOLT la pena. No estava convençuda de què fóssim capaces de completar el recorregut, però les ganes que teniem i la motivació que portavem feia temps, ens van ajudar a acabar una prova gens fàcil. La Jordina i jo formem un bon equip, confirmat. Era una prova de foc que totes dues varem superar. La convivència a vegades és difícil, i en una prova com aquesta la complicitat, la compenetració i el respecte han de ser indispensables. Totes dues varem estar a l'alçada, sense cap mena de dubte.
S'em fa estrany pensar que ja ha passat. Tan temps esperant aquest moment...i ja ha passat!
Ara el pensament està posat al proper raid en el què participarem, al mes de juny. Continuarem l'entrenament que ens ajudarà a passar la propera prova. Nedar, córrer, anar en bici...
De moment diumenge aniré a córrer la cursa de BTT d'Avià, uns 25km.
Estic enormement motivada, aprofito el temps i noto que el cos respon. Estic molt contenta del resultat.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han confiat en mi i que m'han animat a fer el raid, especialment el Toni, que malauradament no ha pogut participar-hi. Segur que ben aviat aquesta clavícula millorarà i podras participar al proper. Gràcies amor...
També als meus dos petits, la Martina i l'Oriol. Les seves abraçades a la meta van fer que el meu triomf fós triple.
I gràcies a la meva mare, la meva germana i el meu germà, que tot i no ser allà físicament, em varen acompanyar durant el dia, trucant-me per saber com anava.
Aqui us deixo un petit tast del què va ser la prova de caiac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada