Dissabte serà el dia del raid. No he entrenat gaire, però ahir la meva companya d'equip, la Jordina i jo varem aprofitar per entrenar el caiac al Parc del Segre. L'entrenament ens va servir per adonar-nos com de verdes estem en aquesta especialitat, però això si, varem riure de valent! Després varem agafar les bicis per fer una ruta de 30km per la Cerdanya, però la pluja ens va obligar a fer mitja volta quan només portàvem 5 km de pista.
Totes dues ens hem plantejat el raid com un objectiu a assolir, a acabar i sobretot, a gaudir. Res d'això no tindria sentit si el principal objectiu no fós acabar la prova amb un somriure a la cara.
Som conscients de què no serà fàcil, de què no ens regalaran res, però les ganes poden amb això i més.
El Toni i els nens seràn allà, fent-me costat, i això m'emociona molt. Saber que quan arribi a la meta, m'animaran i m'abraçaran...no te preu. El Toni s'ha quedat a la reraguardia aquesta vegada, i no per ganes pobre, sinó per la caiguda en bici en la que es va trencar la clavícula. Ell tenia moltes ganes de participar, però aquesta vegada no ha pogut ser.
Estic nerviosa, emocionada, és una mescla de sentiments que m'agrada...ja s'acosta el gran dia!!!
Avui hem repassat tot el material amb la Jordina, hem planejat els menús, ja que ens quedarem tot el cap de setmana, i hem reservat allotjament en un bungalow dels reservats pel raid.s
L'Isma, company de feina del Toni també ens acompanyarà i de pas ajudarà el Toni amb els nens. Ben segur que quan vegi el què és un raid li pica el cuquet i s'anima a fer un!!!
Ara toca entrenar aquesta setmana i gaudir del dissabte el màxim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada