És complicat portar un bon ritme d'entrenament quan al mateix temps tens obligacions tan variades, però la força de voluntat i l'empenta fan molt perquè ho puguem aconseguir.
El mes que ve farà un any que em vaig proposar entrenar en sèrio, sense excuses. Aleshores encara no sabia que part de la finalitat d'aquest entrenament seria per opositar. Ara ha passat quasi un any i començo a recollir els fruits de l'esforç. És cert que moltes dies és complicat arribar a tot, però també se que si realment et proposes algun repte, l'acabes aconseguint. El meu repte diari és molt simple i a la vegada comú a moltes mares i pares de familia: complir amb les obligacions com a pares, treballar, tenir cura de la casa i finalment, entrenar.
Ara ja és part del meu dia a dia, però arribar a proposar-m'ho així també m'ha costat lo meu...abans, qualsevol excusa era bona per no sortir a entrenar, ara qualsevol excusa és bona per sortir a entrenar.
Si no tinc el temps, me l'invento, és igual, la qüestió és que es converteixi en part del dia a dia. Després te n'adondes de que ja no pots passar sense entrenar (sempre amb cap, es clar).
Ara se que l'esforç te la seva recompensa.
1 comentari:
Totalment d'acord amb tu ! la clau la constancia :)
Publica un comentari a l'entrada