Fa quasi un mes que no entreno. Després d'un temps trobant-me molt cansada, vaig decidir fer-me una anlítica que em va dir que estava baixa de ferro. Es pot dir que amb aquesta "excusa" li vaig donar una trègua al meu cos en quan a l'entrenament. Ara ja ha passat un temps, el Nadal entre mig, i el meu cos em demana de nou canya...
Per altra banda, sembla que el tema de les oposicions l'hauré d'aparcar un temps. Finalment sembla ser que no es convoquen places, com a mínim pel proper any. Això em provoca una mica de sentiment de fracàs, se que és una cosa que jo no puc controlar, però el fet de saber que no podré tirar endavant el repte que em vaig proposar, em deceb una mica...no puc evitar-ho. Penso en el fet de què potser quan finalment es convoquin oposicions de nou, jo ja seré massa gran per accedir-hi i em fa por no estar a l'alçada. Crec que de la mateixa manera que tinc prou motivació (o tenia) he de ser conscient de què el cos te un desgast, i que les oposicions físiques a bomber son molt dures...
La feina, aquella que pensava que seria una mica per "passar l'estona" ara s'ha convertit en la prioritat. Estic realment motivada, amb ganes d'apendre mes, m'encanta el contacte amb els nens, em dona vida! estic molt contenta del que faig, i espero que a mida que m'esfoço aconsegueixi les meves fites.
No defalleixo, tot i que soc realista. Seguiré amb el meu entrenament, tot i que l'objectiu ara ha canviat. Seguiré esforçant-me per aconseguir els reptes que em proposi, és la única manera d'aconseguir alguna cosa en aquesta vida, amb esforç i tenaçitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada