Amitges 4 i 5 de desembre

Aquest any estic fent més sortides de les que m'esperava. Els nens cada cop son mes grans i els avis estan encantats de quedar-se amb ells.
El cap de setmana del 4 i 5 varem tornar a Amitges. I dic tornar perquè el Toni i jo ja hi varem ser quan l'Oriol tenia pocs mesos, com una escapadeta de parella. Aquest cop hem anat amb el Toni i l'Isma.
Matí de dissabte. El sol brilla com feia dies que no ho feia, la temperatura, això si, ens castiga: -7,5ºC. El cotxe està glaçat i hem de passar la rascleta pel vidre per tal de poder veure la carretera. Hem passat la nit del divendres a l'alberg d'Espot. Molt acollidor, bon menjar, no es pot demanar més.
A les 9,30h ja som de camí a Sant Maurici en el Land Rover que és l'únic vehicle que pot circular per la pista que va d'Espot a l'estany. Un cop allà comencem a abrigar-nos de valent i quan ens disposem a calçar-nos els esquís...merda!!! ens hem deixat els pals al cotxe!!!. Després d'un moment d'estrés el Toni agafa el proper taxi que arriba i baixa a buscar-los. Mentrestant, el Drogueti, l'Ismael i jo caminem pista amunt per no congelar-nos.
Passada una hora apareix el Toni amb els pals a la ma...ja ho diuen, qui no te cap te cames.
El sol està present tot el matí i ens acompanya camí de refugi, que està unes dues hores de l'estany. Anem pujant sense pressa però sense pausa, gaudint del paisatge blanc que ens envolta. Respiro profundament per omplir els pulmos d'aquella olor indescriptible que fa la muntanya, mescla de pi, fred, aigua i pedra.

Un cop al refugi parem una estona i recuperem forces, amb els entrepans de toniyina i llonganissa que hem portat a l'esquena. Passades les 2 de la tarda ens calcem de nou els esquís i pugem cap al coll de Ratera.
Com que anem justos de temps, no pretenem pujar cap cim, doncs seria una imprudència, així que en tenim prou pujant al coll, on  gaudim d'unes vistes meravelloses. Al fons, el pic de Ratera.
La pujada ha estat dura, la quantitat de neu acumulada fa que, fins i tot nosaltres amb els esquís, ens enfonsem notablement. Ni que dir que l'Ismael amb les raquetes ha patit de valent...

La baixada, bastant desastrosa, ens porta de nou al refugi on soparem d'allò més be i dormirem una mica pijor. A dins del refugi, però, res a veure amb la temperatura que castiga a fora: -6,5ºC.

El diumenge el temps ens juga una mala passada. Està nevant, fa vent i boira als cims de les muntanyes. Decidim baixar cap el cotxe, de fet ja era el plan previst, encara que ho fem més aviat.

La temperatura dona una trègua, gràcies a déu, i no fa fred.

En poc més de hora i mitja som de nou a l'estany de Sant Maurici. La baixada aquest cop ha estat millor que la del dia anterior, com a mínim l'Isma ha pogut posar-se la taula als peus i baixar.

Ja amb ganes d'afrontar la propera sortida.